Beatriu

Català

Dante i Beatriu a la vora del Leteo 1889, pintura de Cristóbal Rojas

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /be.əˈtɾiw/, occidental /be.aˈtɾiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí Beatrix ‎(«benhaurada, portadora de felicitat o de beatitud»)

Nom propi

Beatriu f.

1. Prenom femení
2. Nom d'un personatge de la La Divina Comèdia, sembla que inspirat en una dona anomenada Beatrice Portinari, que l'autor, Dante Alighieri, va conèixer i que va morir molt jove. Superant el rol de donna angelicata de la tradició immediatament anterior a l'autor florentí, el paper de Beatriu a La Divina Comèdia és el de guiar el protagonista del poema en el tram final, el paradís, per ajudar-lo a trobar el camí recte fins al punt més alt del Cel.
3. Nom de diverses dones santes, venerades per l'Església catòlica els dies: 18, 19 de gener, 17 de febrer, 10 de maig, 24 de juliol, 29 de juliol, 1 de setembre, 6 de novembre.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bartrice ^(de), Beatrix ^(de)
• Anglès: Bartrice ^(en)
• Basc: Batirtze ^(eu)
• Castellà: Beatriz ^(es)
• Francès: Béatrice ^(fr)
• Grec antic: Βεατρίκη ^(grc) ‎(Beatríkē)
• Italià: Beatrice ^(it)
• Lituà: Beatričė ^(lt)
• Neerlandès: Beatrix ^(nl), Beatrijs ^(nl)
• Polonès: Beatrycze ^(pl)
• Portuguès: Beatriz ^(pt)
• Rus: Беатриса ^(ru) ‎(Beatrissa)
• Sard: Beatrìci ^(sc)
• Suec: Beatrice ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: Be·a·triu (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeirtu)
• Anagrames: Aubertí, batríeu, bitareu, bitàreu, tibareu, tibàreu