Belisama

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɛˈlɪ.sa.ma/
• Etimologia: D’origen gal, literalment «la molt lluminosa», relacionat amb un superlatiu del déu Belenus.

Nom propi

Belisama f. ‎(genitiu Belisamae)

1. (mitologia cèltica) Deessa equivalent a la romana Minerva.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Belisama	-
Vocatiu	Belisama	-
Acusatiu	Belisamam	-
Genitiu	Belisamae	-
Datiu	Belisamae	-
Ablatiu	Belisamā	-

Variants

• Belisana

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Gaffiot, Félix. «Belisama». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.