Bescanó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəs.kəˈno/, occidental /bes.kaˈno/
• Rimes: -o
• Etimologia: D’origen preromà iberobasc incert. Coromines proposa l’arrel baso-ko ‎(«petit escarpat») o bé *bizkan de bizkar ‎(«carena»), i descarta *basko ‎(«vascó»). Documentat Bascanon al segle XI, Baschanone al XIV, Bescanone al XVII.

Nom propi

Bescanó m.

1. Poble de la comarca del Gironès.

Variants

• Bascanó (arcaic)

Relacionats

• (gentilicis) bescanoní

Miscel·lània

• Síl·labes: Bes·ca·nó (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcenos)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, Optimot