Camprodon

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˌkam.pɾuˈðon/, balear /ˌcam.pɾoˈðon/, /ˌkam.pɾuˈðon/

Occidental: /ˌkam.pɾoˈðon/

• Rimes: -on
• Etimologia: De camp i el català antic rodon ‎(literalment «rodó»), del llatí campus rotundus documentat al segle X amb el sentit de «camp comunal».

Nom propi

Camprodon

1. Vila del Ripollès en la confluència del Ter i el Ritort.
2. Cognom d’origen toponímic.

Variants

• Campredon (topònim antic, cognom)

Relacionats

• (gentilici) camprodoní, camprodonenc

Miscel·lània

• Síl·labes: Cam·pro·don (3)
• Anagrama: compondrà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat.