Canigó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.niˈɣo/, balear /kə.niˈɣo/
	septentrional /kə.niˈɣu/
Occidental:	/ka.niˈɣo/

• Rimes: -o
• Etimologia: D’origen preromà indoeuropeu, de l’arrel *kan- ‎(«blanc»), interpretat com «la gran blancor».

Nom propi

Canigó m.

1. Muntanya del Conflent que, amb 2.784 m d’altitud, domina la plana del Rosselló.

Traduccions

Traduccions

• Francès: Canigou ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ca·ni·gó (3)
• Heterograma de 6 lletres (acgino)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, OnCat