Ciurà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /siwˈɾa/
• Rimes: -a
• Etimologia: Variant de Siurà, masculí de Siurana.

Nom propi

Ciurà

1. Cognom

Derivats

• Ciurans

Miscel·lània

• Síl·labes: Ciu·rà (2)
• Anagrames: cruia, cruià, cúria

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB