Cristòfol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɾisˈtɔ.fuɫ/
	balear /kɾisˈtɔ.foɫ/, /kɾisˈtɔ.fuɫ/
Occidental:	/kɾisˈtɔ.foɫ/

• Etimologia: Del llatí Christophorus, del grec antic Χριστόφορος ‎(Khristóphoros), compost de Χριστός ‎(Khristós, «Crist») i φορός ‎(phorós, «portador»), per la llegenda de sant Cristòfol portant a Crist per creuar el riu.

Nom propi

Cristòfol m.

1. Prenom masculí

Relacionats

• (hipocorístic) Tòfol
• (femení) Cristòfola

Traduccions

Prenom masculí

• Anglès: Christopher ^(en)
• Basc: Kistobal ^(eu)
• Castellà: Cristóbal ^(es)
• Francès: Christophe ^(fr)
• Gallec: Cristovo ^(gl)
• Occità: Cristòfol ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: Cris·tò·fol (3)

Vegeu també

• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: labutxaca, p. 58. ISBN 978-84-96863-95-8.

Occità

• Etimologia: Del llatí Christophorus i aquest del grec antic Χριστόφορος ‎(Khristóphoros).

Nom propi

Cristòfol m.

1. Prenom masculí, equivalent al català Cristòfol.

Variants

• Cristau
• Cristòli

Vegeu també

• Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 147. ISBN 2-86866-037-1.