Cristòfol
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /kɾisˈtɔ.fuɫ/ balear /kɾisˈtɔ.foɫ/, /kɾisˈtɔ.fuɫ/ Occidental: /kɾisˈtɔ.foɫ/
- Etimologia: Del llatí Christophorus, del grec antic Χριστόφορος (Khristóphoros), compost de Χριστός (Khristós, «Crist») i φορός (phorós, «portador»), per la llegenda de sant Cristòfol portant a Crist per creuar el riu.
Nom propi
modificaCristòfol m.
- Prenom masculí
Relacionats
modifica- (hipocorístic) Tòfol
- (femení) Cristòfola
Traduccions
modificaPrenom masculí
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: Cris·tò·fol (3)
Vegeu també
modifica- Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: labutxaca, p. 58. ISBN 978-84-96863-95-8.
Occità
modifica- Etimologia: Del llatí Christophorus i aquest del grec antic Χριστόφορος (Khristóphoros).
Nom propi
modificaCristòfol m.
- Prenom masculí, equivalent al català Cristòfol.
Variants
modificaVegeu també
modifica- Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 147. ISBN 2-86866-037-1.