Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /də.niˈɛɫ/, occidental /da.niˈɛɫ/
  • Rimes: -ɛl
  • Etimologia: De l'hebreu דניּאל ‎(Dāniyyêl), procedent de la unió del terme hebreu משפט (dan, «llei, jutge, justícia») [1] i de la paraula semítica אֵל, (El’, «déu»).[2] , és a dir, es pot interpretar de dues maneres: «Déu és el meu jutge» o com a «Justícia de Déu».

Nom propiModifica

Daniel m.

  1. Prenom masculí
  2. Teònim o nom diví.
  3. Segons la càbala, emanació de Déu, la seva justícia.
  4. Nom d'un profeta israelita.
  5. Nom de diversos sants, commemorats per l'església cristiana 3 de gener, 6 de febrer, 10 de juliol, 10 d'octubre, 13 d'octubre i 11 de desembre.[3]

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: Da·ni·el (3)
  • Heterograma de 6 lletres (adeiln)
  • Anagrama: alendí

Vegeu tambéModifica

  1. En aquest nom, Dan és paraula acabada en i, ja que li donà un caràcter possessiu: «La Justícia de...».
  2. De l'hebreu: אֵל, que originalment s'utilitzà per denominar a la divinitat principal del panteó ugarític, el déu El’, i que més tard fou utilitzada per diferents pobles del Llevant mediterrani, o bé per referir-se a qualsevol divinitat, o per incloure-la en els noms de moltes divinitats de la regió, entre elles Elohim, Baal i Alá.
  3. Santoral català


Anglès
Modifica

Nom propiModifica

Daniel

  1. (bíblic) Daniel, profeta i llibre de l’Antic Testament.
  2. Prenom masculí, equivalent al català Daniel.
  3. Cognom d’origen patronímic

RelacionatsModifica


Basc
Modifica

Nom propiModifica

Daniel anim.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Daniel.

DeclinacióModifica


RelacionatsModifica