Discussió:confitura

Etimologia

@Vriullop: No sé si això és filar un poc prim, però trobes adient afegir l'etimologia del DCVB? Ara veuràs per què ho deman.

• Segons el DIEC GDLC[1] Confitura de confit.
• Segons el DCVB[2] Confitura de confir

• DCVB: Confir[3] del llatí confīcĕre, mat. sign.
• Confit[4] s. XIV; del ll. confectus, -a, -um, participi de conficĕre 'fer del tot, compondre, elaborar', der. de facĕre 'fer'

És com fer molta volta (cosa que trob fascinant). Confir és una paraula que no he sentit mai (està marcada com antiga ja a l'Alcover-Moll). Trobes que val la pena puntualitzar-ho? És errònia? Què en penses?

@Cibersheep: L’[1] no és el DIEC, és el GDLC. Quan el GDLC i el DCVB no es posen d’acord, generalment dono preferència al primer. Està més actualitzat amb els treballs de Coromines mentre que en el DCVB només Moll hi va incorporar algunes coses tardanament. Coromines sovint cita Alcover per confirmar-lo o desmentir-lo! O bé com una de les possibilitats quan deixa el tema obert. Quan el DCVB diu antic vol dir molt antic, és a dir, medieval. No es troba confir als corpus del català antic: CICA, DTCA ni CIVAL. Tant Alcover com Faraudo citen les Ordinacions de Pere el Cerimoniós, amb la forma confesca que només es troba als corpus en aquestes Ordinacions. Sembla un hàpax. A més, confitura amb el sufix -ura té com a base confit. En tot cas la discussió seria si confit és el participi de confir o és del llatí. --Vriullop (discussió) 09:19, 29 set 2021 (CEST)

@Vriullop: Molt interessant. Moltes gràcies un altre cop :)