Discussió:sét

Darrer comentari: fa 15 anys per Vriullop

Trasllado aquí discussions a la Viquipèdia sobre les formes set i sét. --Vriullop 14:52, 28 set 2009 (CEST)Respon

Acabo de veure que el participi del verb ser que vas posar al viccionari pot ser "sét". Tanmateix, al DIEC2 accepta "set" i no pas "sét". Per Internet he vist un altre lloc on també inclouen "sét" enlloc de "set". D'on ho vas treure? --Xtv (que dius que què?) 21:36, 26 set 2009 (CEST)Respon

La referència principal que he utilitzat és la gramàtica de l'IEC. En el capítol 21.2 "Paradigmes dels verbs model" diu "sét (central i bal.)" (pàg. 240). En canvi, en el document Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana diu "set" (pàg. 29). El DCVB conjuga "sét", i té una entrada específica que diu "Es una forma molt estesa en el català oriental i occidental, i típica de l'eivissenc" (per or. i occ. s'ha de llegir central i nord-occidental, tal com es diu avui). En la Gramàtica catalana de Francesc de B. Moll, que em serveix per confirmar o matisar el DCVB, i com a referència concreta del mallorquí, diu "les formes de participi sigut i sét (eivissenca) no s'usen en la llengua literària." De fet, seria estrany que en Moll contradigués a Alcover-Moll :-) Com que matisen que l'ús baleàric és només eivissenc, per mi la referència en aquest cas és Marià Villangómez. A Curs d'iniciació a la llengua: Normes gramaticals diu "la forma eivissenca sét, com la continental sigut, no es solen admetre en la llengua literària" (sic, aquí haig d'explicar que aquest "es solen" en lloc de "se solen" és normal en eivissenc segons referències personals). En fi, la referència vàlida hauria de ser el DIEC, però no és una entrada específica sinó una nota addicional, i en diferents documents de l'IEC diu set o sét, mentre que les referències baleàriques diuen sét. Finalment, dir que en eivissenc pot tenir tres pronúncies: obert (7), tancat (verb ser) o neutre (ganes de beure). --V.Riullop (parlem-ne) 10:57, 27 set 2009 (CEST)Respon
En tot cas, vull fer constar que al propi diccionari del DIEC2 s'inclou una conjugació dels verbs irregulars, i a "ser", posa: "ger. sent; p. p. estat (també sigut i set); ind. pr. sóc (o só) (...)". És a dir, que els de l'IEC proposen "set" enlloc de "sét" no només a la "Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana", sinó que també al propi diccionari normatiu. En canvi, ells mateixos, tal com tu dius, es contradiuen a la "gramàtica". Potser els podríem enviar un correu demanant-los que s'aclareixin i, de moment, al Viccionari posem "set o sét", i una referència per a cada forma, amb una nota a peu de pàgina que digui que el cas no és clar, però que sembla que predomina la versió "sét". --Xtv (que dius que què?) 13:31, 28 set 2009 (CEST)Respon
Tal com ho veig la qüestió es redueix a saber si cal accent diacrític o no, però sent una forma dialectal no literària és una qüestió menor o fins i tot és possible que quedi indefinida. És a dir, si calgués un diacrític, seria més normal amb un accent obert per diferenciar les dues o tres accepcions majoritàries. Si l'IEC no ha contemplat un diacrític obert, amb menor raó hauria de proposar un diacrític tancat. Però en escrits eivissencs, en canvi, s'utilitza sovint el "sét" verbal. En fi, si em demanes quina és la forma normalitzada, diria que "set" perquè ho diu el DIEC i així ho escriuria en un context de català central, però en un context eivissenc jo escriuria "sét" perquè així es sol fer i així ho diuen les referències baleàriques.--Vriullop 14:52, 28 set 2009 (CEST)Respon
Torna a la pàgina "sét".