Elvira

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɫˈβi.ɾə/, balear /əɫˈvi.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /eɫˈβi.ɾa/
	valencià /eɫˈvi.ɾa/, /eɫˈβi.ɾa/

• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Del visigòtic Elvira.

Nom propi

Elvira

1. Prenom femení d’origen germànic

Traduccions

prenom femení

• Aragonès: Albira ^(an)
• Basc: Elbir ^(eu)
• Castellà: Elvira ^(es)
• Francès: Elvire ^(fr)
• Gallec: Elvira ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: El·vi·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeilrv)
• Anagrama: vilera

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, p. 70. ISBN 978-84-96863-94-1.
• Noms de la població, Idescat