Ensija

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ənˈsi.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /enˈsi.ʒa/, valencià /enˈsi.d͡ʒa/

• Rimes: -iʒa
• Etimologia: Aglutinació de l’apel·latiu [la serra] en sija, del català antic sija ‎(«avenc, sitja»), pels avencs i bòfies característics d’origen càrstic, especialment la Bòfia per antonomàsia del serrat Voltor. Compareu amb l’aglutinació Encamp.

Nom propi

Ensija

1. Serra del Prepirineu meridional en la comarca del Berguedà.

Miscel·lània

• Síl·labes: En·si·ja (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeijns)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: OnCat, GEC