Viccionari:Pronúncia del llatí: diferència entre les revisions

→‎Pronunciació clàssica: dicrítics de vocals breus més clars
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Pronunciació clàssica: dicrítics de vocals breus més clars
Línia 10:
==Pronunciació clàssica==
 
Les vocals poden ser llargues o breus, indicades amb diacrítics: ā, ē, ī, ō, ū; ǎă, ěĕ, ǐĭ, ǒŏ, ǔŭ. L'ús dels diacrítics és indicatiu; algunes obres els indiquen sempre, altres només a les vocals llargues i altres només a la síl·laba tònica.
 
En llatí clàssic, I i V podien ser vocals o consonants. En llatí medieval s'adoptà la convenció de diferenciar-los: I ({{IPAchar|/i/}}, {{IPAchar|/iː/}}), J ({{IPAchar|/j/}}), U ({{IPAchar|/u/}}, {{IPAchar|/uː/}}), V ({{IPAchar|/w/}}). Per exemple, IVLIVS Julius.
Línia 23:
! Lletra !!  AFI  !! Comentaris
|-
| rowspan="2" | a ||  {{IPAchar|a}} || '''ǎă''', breu
|-
|  {{IPAchar|aː}} || '''ā''', llarga
Línia 29:
| ae, æ ||  {{IPAchar|ɛː}} || antigament {{IPAchar|/aj/}}
|-
| rowspan="2" | e ||  {{IPAchar|ɛ}} || '''ěĕ''', breu
|-
|  {{IPAchar|eː}} || '''ē''', llarga
|-
| rowspan="3" | i ||  {{IPAchar|ɪ}} || '''ǐĭ''', breu
|-
|  {{IPAchar|iː}} || '''ī''', llarga
Línia 41:
| y ||  {{IPAchar|i}} || mots d'origen grec
|-
| rowspan="2" | o ||  {{IPAchar|ɔ}} || '''ǒŏ''', breu
|-
|  {{IPAchar|oː}} || '''ō''', llarga
Línia 47:
| oe, œ ||  {{IPAchar|eː}} || antigament {{IPAchar|/oj/}}
|-
| rowspan="4" | u ||  {{IPAchar|ʊ}} || '''ǔŭ''', breu
|-
|  {{IPAchar|ʊ̃}} || '''um'''