-i: diferència entre les revisions

{{-etimetimologia-}} Sufix: {{Del-lang|la|ca|-eus}}, cultisme.

{{-etimetimologia-}} Desinència del subjuntiu: Reducció de l’antic ''-ia'', del llatí {{termem|la|-iam}}/{{termem|la|-iat}} (''dormiam''/''dormiat'' > ''dòrmia'' > ''dormi''). En general la ''i'' va quedar assimilada, però es va mantenir en català central i nord-occidental estenent-se com a vocal temàtica al segle XIX.

{{-etimetimologia-}} Desinència de l’indicatiu: A partir dels verbs llatins amb una ''-i-'' com a vocal temàtica, com els de la quarta conjugació (''dormiō'' > ''dormi''). En general les vocals finals van quedar assimilades quedant amb desinència zero, però es va mantenir la vocal temàtica en català septentrional estenent-se a altres conjugacions.

# {{marca|ca|central|nord-occidental}} {{def-meta|Forma conjugada en primera i tercera persona del singular del present de subjuntiu dels verbs regulars en {{termem|ca|-ar}}, {{termem|ca|-er}}, {{termem|ca|-re}} i {{termem|ca|-ir}}.}}

# {{marca|ca|septentrional}} {{def-meta|Forma conjugada en primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en {{termem|ca|-ar}}, {{termem|ca|-er}}, {{termem|ca|-re}} i {{termem|ca|-ir}}.}}

* {{e|la|-ō}} llatí > {{e|ca|[[Ø}}]], actual balear i alguerès ('''-i''', septentrional) > [[-e]], actual valencià > [[-o]], central i nord-occidental

{{etimologia|eo}}

{{-etimologia-|la|ro}} Del llatí {{termem|la|illī}}, nominatiu masculí plural de {{termem|la|ille}}.

{{lemaentrada|ro|sufix|g=m-p|genitiu|-lor}}

* Quan el plural ja té una terminació ''-i'', el grup ''-ii'' té valor ortogràfic sense canvi de pronúncia: {{termem|ro|codru|trad=bosc}} → {{termem|ro|codri|trad=boscos}} → {{termem|ro|codrii|trad=els boscos}}

* Pot aparèixer el grup ''-iii'' amb la primera ''i'' vocal, la segona semivocal format diftong amb la tercera: {{termem|ro|fiu|trad=fill}} → {{termem|ro|fii|trad=fills}} → {{termem|ro|fiii|trad=els fills}}

{{lemaentrada|ro|sufix|g=f}}

* S'afegeix a la forma plural: {{termem|ro|fată|trad=noia}} → {{termem|ro|fete|trad=noies}} → {{termem|ro|fetei|trad=de la noia}}

* Quan s'ajunten tres ''i'', la llengua literària recomana el sufix ''-ei'': {{termem|ro|domnie|trad=regne}} → {{termem|ro|domnii|trad=regnes}} → {{termem|ro|domniei|trad=del regne|g=f}}

* En el cas de substantius usats només en singular, o noms propis, la construcció és la mateix resultant en la pràctica un sufix {{termem|ro|-ei}}: {{termem|ro|făină}} → {{termem|ro|făinei|trad=de la farina}}; {{termem|ro|Maria}} → {{termem|ro|Mariei|trad=de la Maria}}.