Catalunya: diferència entre les revisions

 

* Una primera teoria considera Catalunya procedent de Gotholàndia, és a dir, ''terra de Gots''. Els defensors d'aquesta teoria es basen en que el territori de Catalunya era anomenat [[Gotia]] en temps dels carolingis. Aquesta teoria és consistent amb el fet que antigament Catalunya s'escrivia 'Cathalunya' o en llatí 'Cathalonia'/'Cathalaunia', més semblant a 'Gotholàndia'

* La teoria més estesa popularment és la que fa referència al terme [[castlà]] o catlà, mot que prové del francès ''chastelain'' i ''châtelain'' (el governador d’un castell), i d’aquí amb l'adició del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia, que seria terra de castells. Aquesta hipòtesi ve sostinguda pel fet que el terme castellà en seria homòleg.

* Un altre possible origen, molt desvirtuat pels historiadors, es que segons Pere Tomic (historiador del segle XV), durant el segle VIII hi hagué un princep alemany anomenat, Otger Cataló, i les seves gents eren dites cathalons. Aquest princep, al capdavant d'un exèrcit nombrós, tingué la intenció de conquerir la terra dels Gots. S'establí als Pirineus i féu incursions als sarraïns fins que morí l'any 735 en el setge d'Empúries. Quan l'emperador Carlemany prosseguí la conquesta al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memoria del princep Cathaló, i els seus pobladors foren anomenats Cathalans.

* Una altra versió força probable és la suggerida per Joan Coromines que feia una evolució paral·lela a d’altres indrets on han quedat els noms, avui com a comarques, procedents dels noms que els romans van posar segons la tribu iber que l’habitava, com: ''ceretans'' (Cerdanya), ''aucetants'' (Osona), ''ilergets'' (Ilerda, Lleida). És a dir, que Catalunya provindria del mot ''Laketani'' , que llavors habitaven les terres del que avui són els dos Vallès i el Barcelonès. De ''Laketani'' hauria passat a ''katelans'' per influència italiana, i d’aquí a catalans i Catalunya.

 

====Pronunciació====