Potser volíeu: Costa, costà

Català

modifica
Oriental:  /ˈkɔs.tə/
Occidental:  nord-occidental /ˈkɔs.ta/
valencià /ˈkɔs.ta/, /ˈkɔs.tɔ/

costa f. ‎(plural costes)

  1. Part de la terra que toca al mar.
  2. Pendís de muntanya.

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

costa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de costar.
    Quant costa això?
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb costar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈkos.ta/, meridional /ˈkoh.ta/
Americà: alt /ˈkos.t(a)/, baix /ˈkoh.ta/

costa f. ‎(plural costas)

  1. costa (part de la terra que toca al mar)

Derivats

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre costa
  • Pronúncia(i): /ˈkɔs.ta/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kost- ‎(«os»).

costa f. ‎(genitiu costae)

  1. costella
  2. costat, banda
    Costae navium.Els costats de la nau.
    Costae aheni.Els costats de l'olla.
    Tergora diripere costi.Estripar la pell [d'un animal] dels costats.
  3. vessant d'una muntanya (en llatí medieval)
  4. costa marítima (en llatí medieval)

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu costa costae
Vocatiu costa costae
Acusatiu costam costās
Genitiu costae costārum
Datiu costae costīs
Ablatiu costā costīs