fulenn

Bretó

• Pronúncia: /ˈfyːlɛn/
• Etimologia: De ful i el sufix -enn, segle XV.

Nom

fulenn f. ‎(plural fulennòu)

1. maldat

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire diachronique du breton sobre fulenn-fulienn