- Pronúncia(i): /ˈfɛ.niks/
- Rimes: -ɛniks
- Etimologia: Del llatí phoenīx, segle XIV, del grec antic φοῖνιξ (phoînix).
fènix m. (plural fènixs)
- Ocell mitològic amb la capacitat de renéixer de les seves pròpies cendres.
- Síl·labes: fè·nix (2)
- Anagrama: fixen