Eivissa

Català

Oriental:	central /əjˈβi.sə/, balear /əjˈvi.sə/
Occidental:	nord-occidental /ejˈβi.sa/
	valencià /ejˈvi.sa/, /ejˈβi.sa/
Informal:	mallorquí, menorquí /ərˈvi.sə/

Rimes: -isa
Etimologia: Del català antic *Esviça per vocalització, de Eviça, de l'àrab يَابِسَة ‎(Yābisa, literalment «illa seca») amb canvi b > v per hipercorrecció des-arabitzant i recuperació parcial del precedent romànic, de Ebusa amb canvi u > i per influència del grec bizantí, del llatí Ebusia, feminització de Ebusus, del púnic 𐤉𐤁𐤅𐤔𐤉𐤌 ‎(’Ybšm, yibbōšīm) interpretat com a «illes de Bes o illa dels seguidors de Bes», o bé «illa dels pins» paral·lel a les Pitiüses d’origen grec, o bé d’origen indígena desconegut.

Eivissa f.