venturós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.tuˈɾos/, balear /vən.tuˈɾos/
Occidental:	nord-occidental /ben.tuˈɾos/
	valencià /ven.tuˈɾos/, /ben.tuˈɾos/

• Rimes: -os
• Etimologia: De ventura i el sufix -ós, segle XVI.

Adjectiu

venturós m. ‎(femení venturosa, plural masculí venturosos, plural femení venturoses)

1. afortunat

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·tu·rós (3)
• Heterograma de 8 lletres (enorstuv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB