Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈdujs/
  • Rimes: -ujs

duis

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dur.
    [Vosaltres/vós] dueu o duis.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dur.
    Dueu o duis [vosaltres/vós].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: dius