Potser volíeu: ester, èster, éster


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈter/, occidental /esˈter/
  • Rimes: -eɾ
  • Etimologia: Del llatí bíblic Esther, del grec antic Ἐσθήρ ‎(Esthḗr), de l’hebreu bíblic עִשְׁתָּר ‎(ʿištār, «Ixtar»), d’origen babilònic relacionat amb el persa modern ستاره ‎(setâre, «estel»).

Nom propiModifica

Ester f.

  1. Prenom femení
  2. Personatge de l'Antic Testament, una dona òrfena d'origen jueu, adoptada per un sacerdot persa, que el rei dels perses va prendre com a esposa.

VariantsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica


Alemany
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɛstɐ/

NomModifica

Ester n. ‎(genitiu Esters, plural Estere)

  1. èster

DeclinacióModifica

Cas Singular Plural
Nominatiu das Ester die Estere
Genitiu des Esters der Estere
Datiu dem Ester den Esteren
Acusatiu das Ester die Estere