Fai

Potser volíeu: fai

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfaj/
• Rimes: -aj
• Etimologia: De fall ‎(«trenc de cinglera»), de fallir. Documentat Fallium al segle X, Fallo al s. XI i Faio al s. XII. Tradicionalment s’ha suposat un origen germànic associat a l’anglès fall ‎(«salt d’aigua») i l’alemany Fall ‎(«caiguda»).

Nom propi

el Fai

1. Lloc del Moianès en la confluència del Tenes i del Rossinyol amb dos salts d’aigua.
2. Complement usat pel monestir de Sant Miquel del Fai.
3. Complement usat pel poble de Riells del Fai.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: afí

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC