Potser volíeu: ferrer

Català

modifica
Oriental:  /fəˈre/
Occidental:  nord-occidental /feˈre/, valencià /feˈreɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Confluència de diferents orígens:
  • De ferrer com a malnom d’ofici i nom de lloc.
  • Del nom personal gòtic 𐍆𐌰𐌹𐍂𐍈𐌿𐍃 ‎(«fairƕus», literalment «pur, món»), del protogermànic *ferhuz ‎(«cos, vida»).
  • En noms de lloc del País Valencià, de l'àrab فِرَار ‎(firār, «escapada, fugida») pels moriscos revoltats que van fugir a llocs apartats per a evitar l’expulsió.

Nom propi

modifica

Ferrer

  1. Cognom d’origen d’ofici

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: Fer·rer (2)

Vegeu també

modifica