Ferrer
Potser volíeu: ferrer
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: ⓘ Occidental: nord-occidental /feˈre/, valencià /feˈreɾ/
- Rimes: -e(ɾ)
- Etimologia: Confluència de diferents orígens:
- De ferrer com a malnom d’ofici i nom de lloc.
- Del nom personal gòtic 𐍆𐌰𐌹𐍂𐍈𐌿𐍃 («fairƕus», literalment «pur, món»), del protogermànic *ferhuz («cos, vida»).
- En noms de lloc del País Valencià, de l'àrab فِرَار (firār, «escapada, fugida») pels moriscos revoltats que van fugir a llocs apartats per a evitar l’expulsió.
Nom propi
modificaFerrer
- Cognom d’origen d’ofici
Variants
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: Fer·rer (2)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DCVB, OnCat, Optimot
- Cognoms de la població, Idescat