Geltrú

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʒəɫˈtɾu/, occidental /d͡ʒeɫˈtɾu/
• Rimes: -u
• Etimologia: De l’antic Gialtrud, de *Gidaltrud, del nom personal germànic femení *Gisaltrud, possiblement visigot. Documentat ipsa Guisaltrud al segle X, Guidaltrudis al XI, Gisaltrud al XII, Guialtrud al XIII, ça Geltruu al XV. L’alternança Gui/Gi no està ben explicada i podria tractar-se d’un germànic *Wisaltrud o d’una ultracorrecció.

Nom propi

la Geltrú

1. Antic castell i nucli originari de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Notes

• La Vilanova originària era la vila nova del terme del castell veí de Cubelles, no pas del castell de la Geltrú.
• Actualment, la Geltrú és un barri de la vila.

Derivats

• geltrunenc

Miscel·lània

• Síl·labes: Gel·trú (2)
• Heterograma de 6 lletres (eglrtu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC