Henric

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈrik/, occidental /enˈrik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: Variant etimològica de Enric, del llatí Henrīcus, del fràncic *Haimrik, del protogermànic *Haimarīks, de *haimaz ‎(«llar») i *rīks ‎(«senyor»).

Nom propi

Henric

1. Prenom masculí
2. Cognom d’origen patronímic

Variants

• (cognom) Henrich, Enrich, Anrich, Anric, Enric

Derivats

• (prenom) Henriqueta (femení)

Miscel·lània

• Síl·labes: Hen·ric (2)
• Heterograma de 6 lletres (cehinr)
• Anagrama: Enrich

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 188. ISBN 978-84-96863-95-8.