• Pronúncia(i): /hɛrˈmɪ.ɔ.neː/
  • Etimologia: Del grec antic Ἑρμιόνη ‎(Hermiónē).

Nom propi

modifica

Hermionē f. ‎(genitiu Hermionēs)

  1. (mitologia grega) Hermíone, heroïna filla de Menelau i d’Helena.

Declinació

modifica
1a declinació -ē, -ēs (grega)
Cas Singular Plural
Nominatiu Hermionē -
Vocatiu Hermionē -
Acusatiu Hermionēn -
Genitiu Hermionēs -
Datiu Hermionae -
Ablatiu Hermionē -