Llatí
Modifica

  • Etimologia: Del protoitàlic "*djous patēr" («déu pare») i el primer component procedeix de l'arrel protoindoeuropea *dyew- («brillant, lluminós»).

Nom propiModifica

Iuppiter m. ‎(genitiu Iovis)

  1. Júpiter, déu de la religió romana.
  2. (en poesia) el cel

DeclinacióModifica

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Iuppiter Iovēs
Vocatiu Iuppiter Iovēs
Acusatiu Iovem Iovēs
Genitiu Iovis Iovum
Datiu Iovī Iovibus
Ablatiu Iove Iovibus


DerivatsModifica

VariantsModifica