Jaume
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /ˈʒaw.mə/, occidental /ˈd͡ʒaw.me/
- Etimologia: Del català antic Jacme per vocalització de la implosiva, segle XIII, del llatí medieval Iacomus, variant nasalitzada de Iācōbus, del grec antic Ἰάκωβος (Iákōbos), de l'hebreu bíblic יַעֲקֹב (Yaʿăqōḇ, «Jacob», literalment «aferrat al taló») perquè el patriarca Jacob va néixer aferrat al seu germà bessó Esaú que va sortir primer. Doblet de Jacob.
Nom propi
modificaJaume
- Prenom masculí
Relacionats
modificaTraduccions
modificaPrenom masculí
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: Jau·me (2)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DCVB
Occità
modificaNom propi
modificaJaume m.
- Prenom masculí, equivalent al català Jaume.
Relacionats
modificaVariants
modificaVegeu també
modifica- Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 150. ISBN 2-86866-037-1.