Leda

Català

Nom propi

Leda f.

1. (mitologia grega) Esposa de Tindàreu, rei d’Esparta, i mare de Pòl·lux i Hèlena que van sortir d’un ou després de ser seduïda per Zeus disfressat de cigne.

Miscel·lània

• Síl·labes: Le·da (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈleː.da/
• Etimologia: Del grec antic Λήδα ‎(Lḗda).

Nom propi

Lēda f. ‎(genitiu Lēdae)

1. (mitologia grega) Leda

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Lēda	-
Vocatiu	Lēda	-
Acusatiu	Lēdam	-
Genitiu	Lēdae	-
Datiu	Lēdae	-
Ablatiu	Lēdā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Leda». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.