Lilaea

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /lɪˈlaj.a/
• Etimologia: Del grec antic Λίλαια ‎(Lílaia).

Nom propi

Lilaea f. ‎(genitiu Lilaeae)

1. (mitologia grega) Nàiada filla de Cefís.
2. Vila grega de Fòcida prop de la font del Cefís.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Lilaea	-
Vocatiu	Lilaea	-
Acusatiu	Lilaeam	-
Genitiu	Lilaeae	-
Datiu	Lilaeae	-
Ablatiu	Lilaeā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Lilaea». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.