Lucretia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /lʊˈkreː.tɪ.a/
• Etimologia: Femení de Lucretius, de lucrum ‎(«lucre»).

Nom propi

Lucrētia f. ‎(genitiu Lucrētiae)

1. Lucrècia, esposa de Tarquini Col·latí, cèlebre per la seva virtut.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Lucrētia	-
Vocatiu	Lucrētia	-
Acusatiu	Lucrētiam	-
Genitiu	Lucrētiae	-
Datiu	Lucrētiae	-
Ablatiu	Lucrētiā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Lucretia». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.