Marroc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈrɔk/, occidental /maˈrɔk/^ⓘ
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Singular analògic del català antic Marrochs, del portuguès Marrocos, de l'àrab مُرَّاكُش ‎(murrākuš, «Marràqueix»), de l’amazic ⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⴽⵓⵛ ‎(amur n akuc, literalment «terra de Déu») (actualment ⵎⵔⵔⴰⵡⴽⵛ ‎(mrrawkc)). Doblet de Marràqueix via el francès, l’antiga capital que es va estendre al nom del país en llengües europees.

Nom propi

el Marroc m.

1. Estat africà situat a l'extrem nord-oest del continent. És fronterer amb Algèria, Mauritània i les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. Ocupa de fet el territori disputat del Sàhara Occidental. El nom oficial és Regne del Marroc.

Derivats

• marroquí

Traduccions

Estat africà

• Anglès: Morocco ^(en)
• Àrab:المغرب ^(ar)
• Castellà: Marruecos ^(es) m.
• Francès: Maroc ^(fr)
• Llatí: Marocum ^(la)
• Occità: Marròc ^(oc)
• Vietnamita: Maroc ^(vi), Ma Rốc ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: Mar·roc (2)
• Anagrames: cromar, morcar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC