Melisseus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɛˈliːs.sɛ.uːs/
• Etimologia: Del grec antic Μελισσεύς ‎(Melisseús)

Nom propi

Melīsseūs m. ‎(genitiu Melīsseī)

1. Melisseu rei de Creta

Declinació

5a declinació -es, -eī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Melīsseūs	-
Vocatiu	Melīsseūs	-
Acusatiu	Melīssem	-
Genitiu	Melīsseī	-
Datiu	Melīsseī	-
Ablatiu	Melīssē	-

Relacionats

• Melissus

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Melisseus». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.
• Gaffiot, Félix. «Melisseus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.