Potser volíeu: miro, miró


Català
Modifica

  • Pronúncia: /miˈɾo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del nom germànic Mirone ‎(«famós, il·lustre»).
  • Anagrames: mori, morí

Nom propiModifica

Miró

  1. Cognom germànic

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica