Oenone

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ojˈnoː.neː/
• Etimologia: Del grec antic Ὀινώνη ‎(Oinṓnē).

Nom propi

Oenōnē f. ‎(genitiu Oenōnēs)

1. (mitologia grega) Enone
2. Illa d’Àtica, actualment Egina.

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Oenōnē	-
Vocatiu	Oenōnē	-
Acusatiu	Oenōnēn	-
Genitiu	Oenōnēs	-
Datiu	Oenōnae	-
Ablatiu	Oenōnē	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Oenone». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.