Ostalrich

Català antic

• Etimologia: [2] De l’alemany Oesterreich.

Nom propi

Ostalrich

1. Hostalric

   «Ne aporta una pocha d' ayga corrent qui és aprés Ostalrich, que devalla dels alts munts de Muntseny.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)

2. Àustria

   «Jassia que ·ns vúylan donar la fiyla del duch d' Ostalrich, ab més aver no la pendrem, que més amam la fiyla del rey d' Ongria» (Jaume I, Llibre dels fets, selge XIII)

Variants

• Estalrich
• Estarlich
• Hostalrich

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA