Phaedra

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfaj.dra/
• Etimologia: Del grec antic Φαίδρα ‎(Phaídra).

Nom propi

Phaedra f. ‎(genitiu Phaedrae)

1. (mitologia grega) Fedra, filla de Minos.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Phaedra	-
Vocatiu	Phaedra	-
Acusatiu	Phaedram	-
Genitiu	Phaedrae	-
Datiu	Phaedrae	-
Ablatiu	Phaedrā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Phaedra». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.