Philomela

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fɪ.lɔˈmeː.la/
• Etimologia: Del grec antic Φιλομήλη ‎(Philomḗlē), compost de φίλος ‎(phílos, «amic, amant») i μῆλον ‎(mêlon, «poma, fruita»), literalment «amant de les fruites» interpretat en la literatura com a «amant de les cançons» per confusió amb μέλος ‎(mélos, «cançó, melodia»).

Nom propi

Philomēla f. ‎(genitiu Philomēlae)

1. (mitologia grega) Filomela

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Philomēla	-
Vocatiu	Philomēla	-
Acusatiu	Philomēlam	-
Genitiu	Philomēlae	-
Datiu	Philomēlae	-
Ablatiu	Philomēlā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Philomela». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.