Ptolemeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ptu.ɫəˈmɛw/, /tu.ɫəˈmɛw/
	balear /to.ɫəˈmɛw/, /tu.ɫəˈmɛw/
Occidental:	/to.ɫeˈmɛw/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del grec antic Πτολεμαῖος ‎(Ptolemaîos, «guerrer»).

Nom propi

Ptolemeu m.

1. (històric) Nom propi originat en l’Antic Egipte.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ptolemaios ^(de)
• Anglès: Ptolemy ^(en)
• Asturià: Ptolomeo ^(ast)
• Bretó: Ptolemaios ^(br)
• Castellà: Ptolomeo ^(es), Tolomeo ^(es)
• Finès: Ptolemaios ^(fi)
• Francès: Ptolémée ^(fr)
• Gal·lès: Ptolemi ^(cy)
• Grec: Πτολεμαῖος ^(el) ‎(Ptoleme͂os)
• Hongarès: Ptolemaiosz ^(hu)
• Italià: Tolomeo ^(it)
• Llatí: Ptolemaeus ^(la)
• Neerlandès: Ptolemaeus ^(nl)

Miscel·lània

• Síl·labes: Pto·le·meu (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: ésAdir

Portuguès

• Etimologia: Del grec antic Πτολεμαῖος ‎(Ptolemaîos, «guerrer»).

Nom propi

Ptolemeu m.

1. Ptolemeu