Quintí

Potser volíeu: quinti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kinˈti/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí Quintīnus, diminutiu de Quīntus ‎(literalment «cinquè»), usat tradicionalment pel cinquè infant, nom hagiogràfic de sant Quintí (segle III).

Nom propi

Quintí

1. Prenom masculí

Relacionats

• (femení) Quintina, Quintiniana
• Quintilià, Quintinià, Quint, Quinctili, Quentien

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Quintin ^(de)
• Anglès: Quentin ^(en), Quintin ^(en), Quinten ^(en), Quinton ^(en)
• Basc: Kindin ^(eu)
• Bretó: Kentin ^(br)
• Cantonès: 昆廷 ^(yue)
• Castellà: Quintín ^(es)
• Cors: Quintinu ^(co)
• Eslovac: Quintin ^(sk)
• Francès: Quentin ^(fr)
• Grec: Κοϊντίνος ^(el) ‎(Koindinos), Κυντίνος ^(el) ‎(Kindinos)
• Italià: Quintino ^(it)
• Japonès: カンタン ^(ja) ‎(kantan), クエンティン ^(ja) ‎(kuentin)
• Lituà: Kventinas ^(lt)
• Neerlandès: Quinten ^(nl), Kwinten ^(nl), Quintijn ^(nl), Quentijn ^(nl)
• Picard: Kintin ^(pcd), Quintin ^(pcd)
• Polonès: Kwintyn ^(pl)
• Portuguès: Quintino ^(pt)
• Rus: Квинтин ^(ru) ‎(Kvintin)
• Serbi: Kvintin ^(sr) (llatí)
• Suec: Qvintin ^(sv), Qvintinus ^(sv)
• Xinès: 康坦 ^(zh) ‎(kāngtǎn), 昆廷 ^(zh) ‎(kūntíng)

Miscel·lània

• Síl·labes: Quin·tí (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Noms de la població, Idescat