Potser volíeu: segur

Català

modifica
Oriental:  /səˈɣu/
Occidental:  nord-occidental /seˈɣu/, valencià /seˈɣuɾ/
  • Rimes: -u(ɾ)
  • Etimologia: De l’adjectiu segur, del llatí securus, substantivat com a «refugi». El cognom podria ser toponímic o aplicat a un nounat com a auguri de supervivència.

Nom propi

modifica

Segur

  1. Diversos pobles i llocs de Catalunya, especialment la Pobla de Segur i Segur de Calafell.
  2. Cognom d’origen toponímic

Variants

modifica

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica