Sogorb

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈɣɔrp/
	balear /soˈɣɔɾp/, /suˈɣɔrp/
Occidental:	/soˈɣɔɾp/

• Rimes: -ɔɾp
• Etimologia: De l’àrab andalusí Šugurb, usat entre els segles XI i XV, d’origen incert:

• Del llatí sub urbem ‎(«suburbi», literalment «sota ciutat»).
• De l’ibèric *suburbi on s’identifica el formant ur ‎(, «aigua») com a possible hidrònim i amb paral·lelisme amb Subur (entre Tàrraco i Bàrcino) i els Subūritāni, sense més evidències locals.
• D’origen preromà indoeuropeu amb els formants *sub- i *urb-, de les arrels *sew- ‎(«brollar, esprémer») i *werb- ‎(«tòrcer, doblegar»), tots dos usats en hidrònims.
• Tradicionalment relacionat amb el celtiber Segobriga, vegeu Segorb per a més informació.

Documentat en català des del segle XIII.

Nom propi

Sogorb m.

1. Municipi i capital de l’Alt Palància.
2. Cognom

Derivats

• sogorbí

Variants

• Segorb

Traduccions

Traduccions

• Castellà: Segorbe ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: So·gorb (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC