Theophilus
Llatí
modifica
- Etimologia: Del grec antic θεóφιλος (theóphilos, literalment «estimat de Déu»).
Nom propi modifica
Theophilus m. (genitiu Theophilī)
- Prenom masculí, equivalent al català Teòfil.
Declinació modifica
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | Theophilus | - |
| Vocatiu | Theophile | - |
| Acusatiu | Theophilum | - |
| Genitiu | Theophilī | - |
| Datiu | Theophilō | - |
| Ablatiu | Theophilō | - |
Vegeu també modifica
- Gaffiot, Félix. «Theophilus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1569.