Potser volíeu: tur, Tür

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈtur/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: Toponímic eivissenc, de tur ‎(«pedra calcària porosa, tosquera»), probablement arabització del mossàrab *ture, del llatí vulgar *tūforem ‎(«turo»), de tōfus amb canvi de declinació.

Nom propi

modifica

Tur

  1. Cognom

Vegeu també

modifica