Viccionari:Pronúncia de l'amazic marroquí

Pronúncia de l'amazic marroquí basada en els parlars majoritaris taixelhit i tamazight. El rifeny, a més dels trets comuns al grup zenata, té considerables evolucions fonètiques no registrades en l’escriptura estàndard.

AlfabetModifica

Lletra Pronúncia general Notes
‎(a) /ɐ/ En general com la pronúncia xava de /bɐrsɐɫonɐ/. En un entorn de faringalització [ɑ] com en anglès americà. En contacte amb certes consonants i en posició final [a].
‎(b) /b/ Sempre oclusiva, com en català sense al·lòfon intervocàlic. Rifeny: espirantització [β] i ensordiment [v] davant sorda.
‎(g) /g/ Sempre oclusiva, com en català sense al·lòfon intervocàlic. Rifeny i tamazight: espirantització [j].
ⴳⵯ ‎() /gʷ/ Amb labialització i possible espirantització. Rifeny: [wː].
‎(d) /d/ Sempre oclusiva, com en català sense al·lòfon intervocàlic. Rifeny: espirantització [ð]. El grup ⴷⵊ ‎(dj) és africat com el català tg.
‎() /dˤ/ Amb faringalització i possible espirantització.
‎(e) /ə/ En general inaudible amb funció de sil·labificació d’una consonant. És sensible en una pronúncia lenta i en zenata, semblant a la vocal neutra en català però més breu [ǝ̆], com la pretònica de /t(ə)ˈɾɛ.zə/.
‎(f) /f/ Com en català.
‎(k) /k/ Sempre oclusiva com en català ca/qui/cu. Rifeny: espirantització [ʃ].
ⴽⵯ ‎() /kʷ/ Amb labialització i possible espirantització.
‎(h) /h/ Com la hac anglesa. Entre vocal i entre consonants sonores [ɦ] com el castellà meridional de hondo ([ˈɦɔn̪do]). Obre les vocals en contacte.
‎() /ħ/ S’assembla a una alenada per entelar els vidres. Obre les vocals en contacte.
‎(ɛ) /ʕ/ S’assembla al castellà meridional agujero ([buˈʕɛɾo]).
‎(x) /χ/ Com la jota castellana velar.
‎(q) /q/ Obre les vocals en contacte.
‎(i) /i/ En general com en català. En un entorn de faringalització i en contacte amb certes consonants: [ɪ] com en anglès.
‎(j) /ʒ/ Com el català ja/gi/ju.
‎(l) /l/ Com en castellà, sense la velarització catalana. Rifeny: rotacisme [ɾ], palatalització de la tensa ⵍⵍ ‎(ll) [dʒ] i africació del grup ⵍⵜ ‎(lt) [tʃ].
‎(m) /m/ Com en català. Rifeny: [n] davant dental ‎(t), ‎(d), ‎()
‎(n) /n/ Com en català.
‎(u) /u/ En general com en català. En un entorn de faringalització i en contacte amb certes consonants: [ʊ] com en anglès.
‎(r) /ɾ/-/r/ Erra bategant, també a principi de mot, com la erra simple intervocàlica en català. La tensa ⵔⵔ és una erra vibrant com en català. Rifeny: elisió al final de síl·laba amb allargament de la vocal.
‎() /ɾˤ/-/rˤ/ Erra bategant amb faringalització, erra vibrant amb tensió.
‎(ɣ) /ʁ/ Com la erra francesa. Obre les vocals en contacte.
‎(s) /s/ Com en català, sorda també en posició intervocàlica. Sonorització /z/ davant de consonant sonora.
‎() /sˁ/ Amb faringalització.
‎(c) /ʃ/ Com la xeix del català.
‎(t) /t/ Sempre oclusiva com en català. El grup ⵜⵛ ‎(tc) com el català tx. Rifeny: espirantització [θ] i africació del grup ⵍⵜ ‎(lt) [tʃ].
‎() /tˁ/ Amb faringalització i possible espirantització.
‎(w) /w/ Com en català (cau [kaw]).
‎(y) /j/ Com en català (mai [maj]). Rifeny: ensordiment del grup ⵢⵜ ‎(yt) [çθ].
‎(z) /z/ Com en català.
‎() /zˤ/ Amb faringalització.

Consonants tensesModifica

Gairebé totes les consonants tenen una corresponent tensa marcant oposició de parells mínims. Gràficament s’anoten amb una duplicació, però no és una geminació. Les consonants tenses s’articulen amb major tensió muscular que pot anar acompanyat d’un cert allargament de la durada. En la transcripció fonètica s’anota amb el caràcter d’allargament /ː/ però no és el tret més destacat. Exemples: ‎(b) /b/ > ⴱⴱ ‎(bb) /bː/; ‎(g) /g/ > ⴳⴳ ‎(gg) /gː/, etc.

En el cas de ‎(r) i ‎() la tensió es transcriu /ɾ/ > /r/ com en català.

Els grups ⵜⵛ ‎(tc) /tʃː/ i ⴷⵊ ‎(dj) /dʒː/ són tensos sense oposició corresponent.

FaringalitzacióModifica

La faringalització afegeix un estrenyiment de la faringe per retracció de l’arrel de la llengua, semblant a la producció de la ela velar catalana /ɫ/. En la transcripció llatina s’anoten amb un punt subscrit i en la transcripció fonètica amb el caràcter /ˁ/. Exemples: ‎() /dˤ/; ‎() /sˁ/; ‎() /tˁ/; ‎() /zˤ/.

Té un efecte de propagació sobre les consonantes contigües i d’obertura de les vocals.

LabialitzacióModifica

La labialització afegeix un arrodoniment dels llavis a l’articulació primària. En la transcripció llatina i la fonètica s’anota amb /ʷ/. Pot afectar a diferents consonants però només tenen valor fonemàtic: ⴳⵯ ‎() /gʷ/ i ⴽⵯ ‎() /kʷ/

EspirantitzacióModifica

L’espirantització és general en rifeny i parcial en tamazight. Es tracta de la modificació de les oclusives en fricatives: /b/>[β], /t/>[θ], /d/>[ð], /k/>[ʃ], /ɡ/>[j]. Afecta igualment a les faringalitzades i les labialitzades, però no a les consonants tenses. Es conserven oclusives després de lateral, ròtica o nasal.

AccentModifica

No hi ha accent sil·làbic. Les diferències d’entonació són atribuïdes a la prosòdia i no té pertinència fonològica.

Vegeu tambéModifica