faringalització

Català

Oriental:	/fə.ɾiŋ.ɡə.ɫi.d͡zə.siˈo/
Occidental:	nord-occidental /fa.ɾiŋ.ɡa.ɫi.d͡za.siˈo/, valencià /fa.ɾiŋ.ɡa.ɫi.za.siˈo/

faringalització f. ‎(plural faringalitzacions)

(fonètica) Articulació secundària que afegeix un estrenyiment de la faringe mitjançant la retracció de l’arrel de la llengua.

En transcripció AFI s’usa el símbol [ˤ] adjuntat a la consonant corresponent.
És semblant a la ela catalana quan és fortament velaritzada però sense el component dental.