Viccionari:Romanització de l'amazic marroquí
Romanització de l’alfabet tifinag usat en amazic marroquí.
Lletra | Nom | Llatí | Àrab | Pronúncia bàsica | Notes |
---|---|---|---|---|---|
ⴰ | ya | a | ا | /a/ | |
ⴱ | yab | b | ب | /b/ | |
ⴳ | yag | g | گ | /g/ | |
ⴳⵯ | yagʷ | gʷ | /gʷ/ | ||
ⴷ | yad | d | د | /d/ | |
ⴹ | yaḍ | ḍ | ض | /dˤ/ | |
ⴻ | yey | e | ه | /ə/ | En transliteració científica és ə, sense caràcter de vocal. Algunes llengües amazigues tenen oposició /ə/~/e/. |
ⴼ | yaf | f | ف | /f/ | |
ⴽ | yak | k | ک | /k/ | |
ⴽⵯ | yakʷ | kʷ | /kʷ/ | ||
ⵀ | yah | h | ه | /h/ | |
ⵃ | yaḥ | ḥ | ح | /ħ/ | Els arabismes del català amb aquest fonema s’han adaptat amb una f. |
ⵄ | yaɛ | ɛ | ع | /ʕ/ | |
ⵅ | yax | x | خ | /χ/ | |
ⵇ | yaq | q | ق | /q/ | |
ⵉ | yi | i | ي | /i/ | |
ⵊ | yij | j | ج | /ʒ/ | |
ⵍ | yal | l | ل | /l/ | |
ⵎ | yam | m | م | /m/ | |
ⵏ | yan | n | ن | /n/ | |
ⵓ | yu | u | و | /u/ | |
ⵔ | yar | r | ر | /ɾ/ | |
ⵕ | yaṛ | ṛ | ڕ | /ɾˤ | |
ⵖ | yaɣ | ɣ | غ | /ɣ/ | En altres llengües també s’ha usat "gh". |
ⵙ | yas | s | س | /s/ | |
ⵚ | yaṣ | ṣ | ص | /sˁ/ | |
ⵛ | yac | c | ش | /ʃ/ | En transliteració científica š |
ⵜ | yat | t | ت | /t/ | |
ⵟ | yaṭ | ṭ | ط | /tˁ/ | |
ⵡ | yaw | w | و | /w/ | |
ⵢ | yay | y | ي | /j/ | |
ⵣ | yaz | z | ز | /z/ | |
ⵥ | yaẓ | ẓ | ژ | /zˤ/ |
Xenismes
Lletra | Llatí | Pronúncia bàsica | Notes |
---|---|---|---|
ⵒ | p | /p/ | En gal·licismes i cultismes. Via arabismes adaptat com a b. Via llatinismes antics com a f. |
ⵠ | v | /v/ | En onomàstica i cultismes. |
ⵐ | ny | /ɲ/ | En onomàstica. |
Notes:
- La pronúncia anotada és bàsica. Per a més informació vegeu Viccionari:Pronúncia de l'amazic marroquí.
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- «Alphabet Tifinaghe», introducció al Dictionnaire Général de la Langue Amazighe, IRCAM.
- Fonologia i grafemàtica, Diccionari català-amazic / amazic-català