Vicenç
Català
modifica_XVII_century.jpeg)
- Pronúncia(i):
Oriental: central /biˈsɛns/, balear /viˈsɛns/ Occidental: nord-occidental /biˈsɛns/ valencià /viˈsɛns/, /biˈsɛns/
- Rimes: -ɛns
- Etimologia: Del llatí Vincentius, de vincens («vencedor, conqueridor, seductor»). Doblet de Vicent via el vocatiu.
Nom propi
modificaVicenç m.
- Prenom masculí d’origen llatí
- Nom de diversos sants, celebrats per l'església catòlica: Vicenç Màrtir (22 de gener), Vicenç Ferré (5 d'abril), Vicenç de Paül (27 de setembre).
- Cognom
Variants
modificaTraduccions
modificaPrenom
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: Vi·cenç (2)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DCVB
- Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat
Occità antic
modificaNom propi
modificaVicenç m.
- Prenom masculí, equivalent al català Vicenç.
Vegeu també
modifica- Grosclaude, Michel. Dictionnaire étymologique des noms de familles gascons, 2003. Per Noste, Ràdio País, 1992, p. 283. ISBN 2-86866-031-2.