Vicenç

Català

Sant Vicenç màrtir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈsɛns/, balear /viˈsɛns/
Occidental:	nord-occidental /biˈsɛns/
	valencià /viˈsɛns/, /biˈsɛns/

• Rimes: -ɛns
• Etimologia: Del llatí Vincentius, de vincens ‎(«vencedor, conqueridor, seductor»). Doblet de Vicent via el vocatiu.

Nom propi

Vicenç m.

1. Prenom masculí d’origen llatí
2. Nom de diversos sants, celebrats per l'església catòlica: Vicenç Màrtir (22 de gener), Vicenç Ferré (5 d'abril), Vicenç de Paül (27 de setembre).
3. Cognom

Variants

• (valencià, eivissenc) Vicent
• (hipocorístic) Cento
• (arcaic) Vicens
• (femení) Vicenta

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Vinzenz ^(de) m.
• Anglès: Vincent ^(en)
• Basc: Bitxintxo ^(eu), Bixente ^(eu), Bingen ^(eu)
• Castellà: Vicente ^(es)
• Francès: Vincent ^(fr)
• Irlandès: Uinseann ^(ga)
• Italià: Vincenzo ^(it)
• Lituà: Vincentas ^(la)
• Occità antic: Vicenç ^(pro)
• Portuguès: Vincente ^(pt)
• Rus: Викентий ^(ru) ‎(Vikenti)

Miscel·lània

• Síl·labes: Vi·cenç (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat

Occità antic

Nom propi

Vicenç m.

1. Prenom masculí, equivalent al català Vicenç.

Vegeu també

• Grosclaude, Michel. Dictionnaire étymologique des noms de familles gascons, 2003. Per Noste, Ràdio País, 1992, p. 283. ISBN 2-86866-031-2.