Violant

Potser volíeu: violant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.uˈɫan/
	balear /vi.oˈɫant/, /vi.uˈɫan/
Occidental:	nord-occidental /bi.oˈɫan/
	valencià /vi.oˈɫant/, /bi.oˈɫan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Incerta, probablement germànic d’origen bizantí a partir del grec antic Ῐ̓όλη ‎(Iólē, «Íole») o Ϝιόλᾱ ‎(Wiólā), o bé de ἴον ‎(íon, «violeta») amb el protogermànic occidental *land ‎(«terra, país»). Va ser popular entre la noblesa de l’edat mitjana a partir de Violant d'Hongria (1215-1251). Documentat també en català antic Yolant, és doblet de Iolanda.

Nom propi

Violant

1. Prenom femení
2. Cognom

Variants

• (cognom) Violan

Traduccions

Prenom històric, vegeu també Iolanda

• Castellà: Violante ^(es), Yolanda ^(es)
• Francès: Yolande ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Vi·o·lant (3)
• Heterograma de 7 lletres (ailnotv)
• Anagrames: olivant, volantí

Vegeu també

• Cerca Violant a Wikidata
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat